El empuje de nuestros guías

Por Didac Dorca

Y al final llega el turno de quienes nos empujan, es decir, de aquellos que nos meten esas pataditas en nuestros traseros y nos dicen de vez en cuando que aquí se ha venido para aprender, pero también a currar. Tarea nada fácil. Por eso, cuando me dijeron que tenía que escribir un post presentando a los técnicos del kdm;), me rompí la cabeza tratando de encontrar la forma más adecuada para exponerlos ante el público. Y como abundo en inteligencia, gracia y picardía, no se me ocurrió otra forma para hacerlo que preguntarles así, de forma directa, acerca de sus películas preferidas. Pedazo de pregunta! Es que en realidad, lo que yo quería saber era de dónde salen todos esos traumas que nuestros técnicos llevan dentro. Algo creo haber averiguado, allí va:

Dirección e Interpretación

Se llama Pablo Herrera

Cuando le pregunto a Pablo por su película preferida, me responde sin dudar que “La naranja mecánica de Stanley Kubrick”, pero después asegura que su locura no viene sólo de kubrick, que también existe Orwell y su 1984. Que también, y además existe Ridley Scott y su corto publicitario de primer Macintosh en 1984 en donde IBM era representado como El Gran Hermano del libro de Orwell.  Y antes de dejarme continuar, insiste en que por favor me moleste en mirar ese gran trabajo del amigo Ridley. Yo naturalmente no me puedo negar. Al parecer Pablo no elige una profesión, sino una ilusión.

Imagen

Se llama Javier Rueda

Dice Javier que le gusta Amanecer (no, tranquilos la de Crepúsculo no) Amanecer (Sunrise) de Murnau, un clasicazo del cine mudo absolutamente insuperable. Su libro favorito es Homenaje a Cataluña, de George Orwell, que asegura haberle cambiado la forma de ver su propia ciudad, Barcelona. Javier lleva lo de la imagen en la sangre, pero no es una metáfora, es la realidad. ¿Será por eso que es tan convincente su manera de enseñar?

Sonido

Se llama Àlvar Pauner

Àlvar asegura no tener una película favorita, aunque me cuenta que en su momento Matrix le causó un interés particular. Pero él prefiere que le pregunten también sobre la música, y allí sí que tiene un gran listado por desplegar: Chemical Brhothers, Justice, LCD SoundSystem, en fin, ya sabemos de qué va el rollo. En todo caso queda claro que Alvar sobre todo escucha, y pregunto, ¿alguien dudaría en entregar su intelecto a una persona que sebe escuchar?

Arte

Se llama Beatriz Toro

Parece que a Bea le incomoda que le pregunten acerca de sus películas preferidas, “Es que tengo varias”, responde. “Amelie, The Eternal Sunshine, The Lord of the Rings... Suficiente, con eso puedo entender porqué a Bea le gusta tanto mirarnos aprender.  Para Bea crear es sobre todo un juego. Para ella jugar es aprender.

Se llama Cleia Armengol

Parece que a Cleia le gusta Persona de Igmar Bergman, pero también El Padrino de Francis Ford Coppola y hasta Metrópolis de Fritz Lang. Vaya, sí que tiene referencias interesantes, para todos los gustos y estilos posibles, un  síntoma de su sensibilidad? Sin lugar a dudas.

Maquillaje

Se llama Eva Ravina

Cuando le pido a Eva que me cuente su película favorita, me responde que no tiene ninguna en especial. Cosa curiosa ¿cómo puede ser que no tengas una película preferida?, ¿y de dónde sacas entonces todas esas referencias que tienes, y ese talento que llevas en tu piel?. “De ver, entender y representar a la gente con naturalidad” responde. Eva es natural ¿hay alguna cosa más para agregar?.

Banda Sonora

Se llama Javier Paz

Nuestro compositor dice que la película que más le gusta es Dónde viven los monstruos, de Spike Jonze. Cuando le pregunto el porqué, me dice que por la frescura de la banda sonora, y agrega que es alternativamente perfecta e imperfecta, però que se trata de una muy buena adaptación de un libro infantil. Entendido, Javier es como un niño, le sobra entusiasmo y le falta preocupación. Sin confundir, quiero decir que quizás, solo quizás sea el más equilibrado de este particular empujoncito.

Cierro este post haciendo entrega del vídeo que nuestro amigo Pablo nos ha recomendado. Todo Ridley Scott:

 

Les cares de kdm;)

Per Neelam Khan Vela

Avui us presentarem als responsables de fer riure al públic, de donar la cara per tots els que som darrere les càmeres… els actors de kdm;)!

Berta Roselló

I never think of myself as an icon. What is in other people’s minds is not in my mind. I just do my thingAudrey Hepburn

La nostra Holly Golightly particular és una mica diferent a la de Breakfast at Tiffany’s. A la nostra li agrada nedar, cuinar, tocar l’arpa, anar al teatre, i per suposat mirar pel·lícules; però ja li agradaria a ella que l’Ewan McGregor li comprés un anell de diamants!. El pas pel teatre li ha deixat una gran marca, sobreactuant d’una manera glamurosa aconsegueix fer dels seus papers uns personatges graciosos i simpàtics. És una noia molt generosa i ella diu que és impuntual, però de moment no ens ha fet patir gaire…

Samuel Rubin

The talent is in the choices. Robert De Niro

En Samuel és el monàrquic del equip, però no monàrquic de la casa reial, sinó de la Princesa del Poble. Es passa les tardes mirant Sálvame i confessa que la Belén Esteban és la seva ídol, entre el Javier Bardem, el Woody Allen, el Robert De Niro, la Carmen Maura, la Sandra Bullock o la Meryl Streep. Li encanta el teatre i conèixer gent nova. No té cap mena de vergonya (o no ho sembla!) i és per la seva marcada personalitat que diu que de vegades se sent incomprès. Ens diu que de vegades és difícil entendre el seu humor i la seva manera de ser, i que de tant en tant ensopega amb el límit… o potser és perquè no el veu amb tanta ceguera?.

Tatiana Molibog

I like to hide behind the characters I play. Angelina Jolie

Aquesta barcelonina d’origen rus passa el temps pintant, component música i, inspirant-se en les seves actrius preferides, Meryl Streep i Angelina Jolie, mentre intenta trobar el seu lloc al món de la interpretació. Diu d’ella mateixa que és exigent, però de vegades massa exigent i autocrítica, cosa que es nota: sempre pregunta per com ho ha fet, i constantment està preocupada pel que pot fer per millorar la seva actuació. Sempre diu les coses quan les ha de dir, no te vergonya a expressar-se i a demostrar al món com és ella mateixa.

Enric Pulido

I like who I am now. Other people may not. I’m comfortable. I feel free now. I don’t want growing older to matter to me. Meryl Streep

Tres paraules per descriure’l: moda, extravagància i Gaga. Des de sempre ha estat un dels membres de l’equip d’interpretació més carismàtics i simpàtics, i això queda demostrat a l’hora d’actuar: és dels que més ens fa riure!. Un noi de Montcada i Reixac, segons ell, fàcilment irritable i vergonyós (no ho sembla pas), amb molta iniciativa i que es podria passar hores dibuixant, preparant-se ‘modelitos’ o mirant pel·lícules.

Isaura Gonzalez

I don’t have technique because I never learnt any. Emma Thompson

Cantar i ballar són les seves grans aficions. Sempre posa el màxim interès a les explicacions i a les anècdotes dels demès, sap escoltar i donar consells i també és molt despistada. És capaç d’interpretar qualsevol paper, et pot fer riure, i als dos minuts fer-te plorar. Inspirant-se en actrius com Nora Navas i Emma Thomson, va creant poc a poc el seu perfil d’actriu, que de ben segur, la portarà per molt bon camí!.

Arnau Guillén

A day without laughter is a day wasted. Charles Chaplin

Tossut i exigent, però optimista i entusiasta. Les seves qualitats es mostren perfectament a l’hora d’actuar: no pararà d’assajar fins que li surti el personatge perfecte. El somni de l’Arnau és que quan sigui gran i entri a la Wikipedia vegi: actor, director, guionista, escriptor, compositor… com el gran Chaplin. Sap que és un camí difícil però està disposat a posar tot el seu empeny per aconseguir-ho. De moment, gaudeix fent teatre, escoltant música i participant a kdm;).

Amanda Carrillo

Acting means living, it’s all I do and all I’m good at. If I weren’t getting paid well, I would still be acting in a small troupe somewhere. Morgan Freeman

Somia en poder dedicar-se al que l’hi agrada, és a dir, a la interpretació i a la música. Toca el piano i canta, i li encanta passar l’estona component cançons. És una persona molt divertida i graciosa, i als seus personatges sempre els dóna un toc d’humor i simpatia. El que, a través de la pantalla, li transmeten Nicole Kidman, Tom Hanks, Morgan Freeman o Jack Nicholson, és el que modela la seva manera d’actuar. Pots fer-te molt amiga seva, però compte, que diu que és rancorosa…

Pablo Trubia

With any part you play, there is a certain amount of yourself in it. There has to be, otherwise it’s just not acting. It’s lying. Johnny Depp

Amb el longboard sota el braç i els auriculars amb Mardy Bum sonant al màxim, aquest noi que semblava ben tímid ens ha sorprès a tots amb comentaris com ‘Si hace falta que salga con falda, salgo con falda’. Amb una gran virtualitat a l’hora d’actuar basada en hores de pel·lícules de Sean Penn, Johnny Depp, Harrison Ford i Geoffrey Rush, ens atrapa cada cop que transporta el guió a les càmeres. Encara que és molt positiu, quan algo li surt malament es pot passar hores menjant-se el coco!.

Aina Estrada

Every time I get a script it’s a matter of trying to know what I could do with it. I see colors, imagery. It has to have a smell. It’s like falling in love. You can’t give a reason why. Paul Newman

Sota una melenaza de cabells arrissats, s’amaga una noia tímida i discreta, però que és capaç de perdre tota aquesta vergonya davant les càmeres. Com a bona actriu que és, li encanta mirar pel·lícules i aprendre dels seus actors de referència com Paul Newman, Clint Eastwood o Natalie Portman. “WAR IS OVER (if you want it)” podria ser un dels seus lemes perfectament, ja que es caracteritza a si mateixa com una persona pacífica; també es descriu com una noia despistada. Esperem que cap dia s’oblidi que hi ha rodatge!.

Ishaak Mrabet

Frankly, I got into the movies because I like the movies a lot. Jack Nicholson

Conegut mundialment per frases mítiques com ‘Mi mujer lo ama… bueno no, me ama a mi’ o el mot ‘Cthulu’ al debat kdm;), aquest noi d’origen marroquí viu pel cinema. Bé, de fet no, està estudiant ciències a la universitat… però es pot dir que el cine és la seva major afició. És molt fan de Jack Nicholson, Michael Douglas, Anthony Hopkins, Natalie Portman, Mo’Nique i Hilary Swank i es considera a si mateix com una persona molt treballadora i triganera. Sembla molt tímid, però als dos dies ja ets com de tota la vida!

Paula Daniel

It’s more fun to think that there are other worlds. Katherine Heigl

Li encanten els nens, cantar, pintar, i ah, actuar!. Sempre molt optimista i disposada a ajudar als demès, encara que reconeix que no és tant optimista mirant-se a si mateixa. El seu somni de ser actriu creix mentre mira pel·lícules de Sandra Bullock, Katherine Heighl, Ryan Gosling, Scarlett Johanson o Johnny Depp. Quan te un mal dia només li cal seure i pintar unes mandales. Diu que és despistada i desorganitzada, però per sort mai s’ha oblidat que hi havia kdm;)!

Àlex Gil

My duty is to try to reach beauty. Cinema is emotion. When you laugh you cry. Roberto Benigni

Un altre actor de kdm;) conegut per les seves famoses intervencions i, sobretot, pel carinyo que li tenen les càmeres de fotos. Li encanta nedar pel mar, el seu poble és costaner i li porta molts bons records; una altra afició, bé, més que una afició, és la ràdio, cosa que l’ha ajudat a no arribar tant tard, però tampoc tant, encara ha de córrer amunt i avall per arribar als llocs. Li encanta veure’s involucrat a projectes i te molta iniciativa per provar coses noves. Mai té problemes per fer-te riure, ja sigui amb guió o sense. Si tens un mal dia, l’Àlex sempre et traurà un somriure. I sinó, no més cal mirar les seves fotos de rodatges i tallers kdm;).

Fins la propera! ;)

Es tracta de… l’equip d’art de kdm;)!

Per Jordi Prieto

“El arte es el reflejo del mundo. si el mundo es horrible, el reflejo también lo es”.
Paul Verhoeven

En 2012, en un món dominat per les altes esferes repressores de la cultura i de les arts, que prohibeixen les manifestacions artístiques i tota llibertat de creació a la població, on el sol fet d’utilitzar la teva imaginació és pena de càstig… Nou de les millors artistes del món integrants de la resistència, van ser empresonades per un delicte que no havien comès. No van tardar a escapolir-se de la presó en la qual es trobaven recloses. Avui, buscades encara pel govern, sobreviuen com a soldats de fortuna. Si vostè té algun problema i les troba potser pugui contractar-les… Sí, són elles… l’equip d’art de kdm;)!

Informació sobre les fugitives:

Aquestes fugitives són perilloses, estan condemnades per haver desenvolupat una imaginació desbocada contrària al règim, se les acusa de practicar activitats artístiques prohibides per llei i de tenir somnis i esperances per al seu futur. Han desenvolupat al màxim les seves capacitats inventives, si vostè té contacte amb elles serà acusat de traïció.

Si posseeix alguna informació sobre les criminals ho sap de la seva ubicació informin al Règim.

Telf: 123 20 21 22 02
Email: el_regimen_rexulon_69_@hotmail.com

Reclusa 022

NOM: Helena Sánchez
EDAT: 17
DELICTES:  Li agrada el patinatge, el teatre i li encanta dibuixar. No li agrada fer anys perquè pensa que d’aquesta manera té menys temps per fer projectes. Els temps és importantíssim per a ella, manca d’ell per fer tot el que es vol proposar, el cap li bull amb tantes idees. 
EQUIP D’ART: Tot i que la seva intenció era formar part d’interpretació, ja que és una tot terreny de les arts escèniques, està molt contenta d’estar a art, creu que és el seu lloc dins el projecte ja que li agrada molt decorar, i també vestir. És sens dubte una de les peces clau del projecte.
ESPERANCES DE FUTUR:  “Tot i que intento plantejar-m’ho no en tinc ni idea!”. La fugitiva és tant perillosa i emprenedora que no sap què li depararà el demà. Seguirà lluitant per tots els seus somnis…

Reclusa 023

NOM: Sofía Gonzalez Capilla
EDAT: 15
DELICTES: Tirar bolis a alumnes per deixar-los l’esquena plana de tinta, escoltar música i la radio (es flipa-se escoltant-les!). També toca el piano. És una relacions públiques i li agrada conèixer nous amics, anar a la piscina, adora l’accent del seu poble, cuinar (encara que ho digui, jo crec que no en sap), descobrir  coses noves també l’apassiona. Passa les tardes i les nits amb els seus amics, amb qui surt de festa i balla de meravella. Li agrada riure, les entrevistes… i mil coses més! Odia estressar-se per tonteries. I té un profund odi irracional en contra de la Merche (la del jurat de ”Tu sí que vales”).
EQUIP D’ART: Està allà, primer, perquè té il·lusió per fer coses noves, i segon, perquè li agrada el món de la decoració i de la moda, i des de petita sempre ha escollit com seria la seva habitació i la roba que es posaria. Ens topem amb una dona amb convicció que sap el que vol i res l’aturarà per aconseguir-ho.
ESPERANCES DE FUTUR : “Doncs… m’agradaria estar en una carrera relacionada amb aquest món, amb una parella estable i vivint en un pis amb les amigues de tota la vida. També ser una mica més responsable que ara! XD”

Reclusa 024

NOM: Elena Garcia Borja
EDAT: 16
DELICTES: Escoltar música, anar al cinema i al teatre, quedar amb els amics i anar a la platja. No li agrada gaire fer esport, o sigui que, en una carrera, els policies del règim la podrien atrapar (dada important per a la seva captura).
EQUIP D’ART: Des de petita que ha mostrat interès pel vestuari i l’escenografia i creu que és un camp molt divertit per treballar-hi. Té esperances posades en el projecte de kdm;), creu que li servirà de molta ajuda i juntament amb les seves companyes faran del món un lloc més bonic, canviant les tonalitats grises i obscures dels mals temps per rialles plenes de colors i vivacitat, per a representar la millor obra escènica de totes: la vida.
ESPERANCES DE FUTUR: “La veritat és que no m’importaria dedicar-me a l’escenografia o vestuari, però faig el batxillerat científic… així que faré una carrera de ciències i espero haver-la acabat en 5 anys”.

Reclusa 025

NOM: Anna San Clemente
EDAT: 16 anys
DELICTES: Li agrada fer moltes activitats i projectes, tenir una vida activa, però també  dormir. És emprenedora de mena, la flama que manté viu aquest projecte. Odia les persones prepotents tals com els repressors de la llibertat d’expressió.
EQUIP D’ART: la decoració d’interiors i el dibuix són la seva passió, és molt creativa. El seu cervell va a una altra velocitat. Els seus ulles veuen coses que els altres no poden, és una artista de mena!
ESPERANCES DE FUTUR: Aquí tenim a la més solidària del grup , ja que afirma que els seu referent és el  missioner valencià Vicent Ferrer que va anar a l’Índia i va dedicar la seva vida a ajudar la gent pobra d’allà, va fundar una ONG d’apadrinament que encara està activa. És una noia que es pren molt seriosament els conflictes socials i les desigualtats del món en què vivim i de segur que participarà en algun gran projecte humanitari en un futur pròxim.

Reclusa 026

NOM: Carlota Esteve Vinyals
EDAT: 17
DELICTES: Li encanta la muntanya i el mar, el fred, dibuixar mentre escolta musica i  sortir amb els amics a conèixer món. Odia les desigualtats, no li agrada el panorama actual, estima Catalunya com a la seva llar.
EQUIP D’ART: És innovadora, trenca amb els motllos preestablerts, té una visió artística pròpia i sempre vol dir la seva. És el membre més inquiet, es preocupa per cada detall i procura que tots els membres de l’equip funcionin alhora i amb bon rotllo, cosa important!
ESPERANCES DE FUTUR: Sempre està preocupada pel futur de la seva nació i dels temps difícils que ens depara el demà. La seva visió de futur és seguir lluitant pel que creu, sense que ningú l’aturi ni li digui què ha de fer. Ella és una persona autosuficient que es crea el seu propi destí.

Reclusa 027

NOM: Andrea Augusto
EDAT: 18
DELICTES: És tímida però té una ment extraordinària. Les seves idees sempre són les més valorades i les que donen punt de partida a tota la feina de l’equip. És esportista i atlètica, entrena i juga en un equip de bàsquet. És una “destroyer” que arrasa amb tot. Fa anglès, bàsquet i mil coses més. Sempre va estressada però treu temps d’on sigui per a fer que la seva tasca sigui productiva i eficient.
EQUIP D’ART: Li agrada molt la idea de fer una sèrie, ja que mai ha estat a un rodatge. Entre la carrera i els altres passatemps va decidir enrolar-se al projecte ja que els dies que toca art “no té res a fer” i així aprofita més el temps. Abraça tots els àmbits que pot, és una crack!
ESPERANCES DE FUTUR: Una dona amb les coses ben clares: treballar, treballar, treballar i aprofitar el temps. Tota aquesta energia serà molt profitosa per a la seva vida. El seu futur li depara un munt de projectes interessants, pels quals s’esforçarà el màxim possible, i una carrera universitària, que de segur, es traurà sobradament.

Reclusa 028

NOM: Janice Marchal
EDAT: 15 anys
DELICTES: Parlar massa, ser una xafardera i fer preguntes un tant estranyes. És molt extrovertida, fa moltes bogeries. Li agrada la moda, el rosa i embogeix amb les actrius de Disney Channel tot i que odia a la Selena Gómez. Sempre va ben vestida i adora el món de l’alta costura.
EQUIP D’ART:  És la més xerraire de l’equip la que coneix tots els “cotilleos”, té molt bones idees i està encantada de pertànyer a un projecte com aquest. Sent molta il·lusió per poder entrar en contacte amb aquest món de l’art, la decoració i la moda. És el primer pas per a una noia ambiciosa que es disposa a aprofitar al màxim cada dia, per aconseguir ser una més d’aquest món tant selecte que és la moda.
ESPERANCES DE FUTUR: Com hem dit treballarà, dia a dia per endinsar-se en aquest món. I no pararà fins a ficar peu i mig a una catifa vermella i veure el seu nom en lletres roses ben grans fetes de diamants (també roses, si pot ser!).

Reclusa 029

NOM: Paula Peso
EDAT: 15 anys
DELICTES: Cantar, ballar i riure. Actua com una professional. Té somnis i la suficient ambició per perseguir-los amb totes les seves forces i aconseguir-los.
Odia les magdalenes!!! (Els soldats del règim canviaran les granades per magdalenes després d’aquesta informació…).
EQUIP D’ART: Té un bon esperit de grup, perquè s’ho passa molt bé treballant en equip. Sobretot amb aquestes noies amb les que ha congeniat tant i amb les que es porta tant i tant bé. És sense cap mena de dubte, la cola que manté unit el grup. Ah! I té un bon gust insuperable!
ESPERANCES DE FUTUR: D’aquí a cinc anys vol ser cantant sigui on sigui o actriu. Li agradaria fer concerts i viure d’actuar i cantar. El món bohemi la crida i la persegueix, és el seu destí. Afirma que la seva vida és molt divertida i que consta de molts episodis graciosos com la vegada que: “de petita em vaig ficar una pastilleta de SMINT d’aquells blaus pel nas i em picava molt i el meu pare intentava sonar-me però jo no tenia la força suficient per treure-la fins que al final la vaig treure, em vaig sentir alleujada després de treure-la hahaha…”

Reclusa 030

NOM: Cristina Bas Graells
EDAT: 18 anys
DELICTES: Li agrada el teatre i el cine, passar el temps amb amics i la natació. Sent un orgull especial de sentir-se culé i cridar als quatre vents que és del FORÇA BARÇA, UÉ, UÉ, UÉ, UÉ, UÉ! És esportista i no es deixa trepitjar per ningú, així que lluitarà el que calgui per defensar allò en què creu. No li agrada la falsedat n i la física (i a qui li agrada?)…
EQUIP D’ART: Està a art perquè creu que és bastant creativa i amb ganes de fer molts projectes. És una optimista de mena.
ESPERANCES DE FUTUR: “Em veig amb la carrera de publicitat i relacions publiques buscant feina i desitjant que s’hagi acabat la crisis”. I és que, com hem dit, és optimista de mena.  Aquí sen’s presenta una persona amb les coses clares, positiva i treballadora, que segur que farà tot el que estigui a les seves mans per fer d’aquest projecte tot un èxit.

Llums, càmeres i… ACCIÓ!

Per Alberto de Ros

Avui ens endinsem en el món dels tres organitzadors, the bosses, the Gods d’aquesta web sèrie: els ajudants de direcció. La seva feina pot semblar simple (dir on posar una càmera, com fer això o allò altre…), però sense cap mena de dubte la seva és una tasca molt complexa…!

Oriol

El nostre primer ajudant de dorecció s’autodefineix com a un noi optimista, una qualitat més que útil si es vol ser un director pràctic, i confessa que li encanta realitzar experiments durant el dia a dia. Suposem que ho posarà en pràctica a la sèrie, però vaja, esperem que no acabi sent un Stanley Kubrick, provocant depressions en els actors per no fer exactament allò que ell volia… Encara que confessa molt avergonyit no tenir cap director de cinema preferit, ens comenta que és un gran fanàtic del pop-art, específicament, del seu màxim representant Andy Warhol. Sens dubte, pot aportar o genialitats o bogeries al projecte… Estem segurs que es tractarà de la primera suposició!

Sara

Aquesta noia menudeta i amb una actitud que pot semblar passiva amaga tota una directora dins la seva ànima! Molt observadora i perspicaç, sap veure les coses de seguida i és capaç de plasmar mitjançant una càmera qualsevol idea que li vingui al cap en un tres i no res. Confessa que el seu major defecte és la inseguretat (potser per això algú pot pensar que s’amaga darrere les càmeres…), però el cert és que és una noia molt participativa i treballadora. El seu director favorit és un dels més coneguts de Hollywood: el gran  comediant i actor Woody Allen.

Nheelam

L’última del grup d’ajudants de direcció guarda moltes sorpreses. Per començar, no és només ajudant de direcció, sinó que també forma part de l’equip de guionistes, aportant idees molt originals i una veu femenina al grup (cosa que veient les reunions, bona falta ens feia!). El fet que s’acabés incorporant al nostre equip va ser causat per una gran casualitat: va assistir en qualitat d’ajudant de direcció a una reunió per tal de veure com treballàvem i va intervenir diverses vegades. Ens va deixar a tots amb la boca oberta, de manera que se la va convidar sempre que volgués a assistir a les reunions. I ha resultat ser una de les més aplicades i complidores! Confessa ser una mica impuntual, però allò bo es fa esperar. El cinema l’apassiona i s’inspira en directors com Hitchcock o d’altres encara més innovadors i extravagants com Quentin Tarantino. A més a més, li agraden els Red Hot Chili Peppers i els Arctic Monkeys, que no és per res, però es tracta de la millor música del món. Aquesta noia val una fortuna!

I acabem aquí, moltes gràcies!

¡Vamos a dar color a kdm;)!

Per Yeshua Chavarrías

«El espacio es grande. Muy grande. Usted simplemente se negará a creer lo enorme, lo inmensa, lo pasmosamente grande que es.» Douglas Adams en La Guía del Autoestopista Galáctico.

Quizá hayáis adivinado qué es lo que voy a proceder a explicar ahora gracias al título, o quizá no. Bueno, da igual: ¡toca Maquillaje y Caracterización! Pero antes de presentar al equipo será mejor que aclaremos cuál es la función de este grupo. Se encargan de hacer varias cosillas. En primer lugar, deben hacer que el color de los actores sea acorde con la iluminación de dondequiera que se esté gravando. En segundo lugar, deben hacer que sea lo que no es; deben convertir a los actores en personajes según lo que exija el guión. Ardua tarea, e importante, ya que sin ella, como sin la colaboración del resto de áreas, la producción se iría a pique, y, claro está, no queremos esto.

Así, se les enseñará las diferentes técnicas y truquillos que harán de los actores un personaje. Pero, si estáis leyendo esto lo más probable es que lo que queráis sea conocer al equipo, y yo os he empezado a bombardear con teoría aburrida, ¡que malo que soy! Así que, ¿que tal si lo dejamos y procedemos a presentar a las chicas que conforman Maquillaje y Caracterización?

El equipo consta de seis personas. Una de ellas, de nombre Eva Ravina, es la directora y se encarga de controlar y orientar al resto de chicas.

Laura Álvarez

Bueno, aquí tenemos a la primera y sanguinolenta maquilladora. Como veis, se llama Laura. Afirma que es una persona sencilla y divertida, y además siente debilidad por la broma. Sin contar que es muy alegre y bastante extrovertida, opina que el respeto debe estar siempre por delante de todo. Dice que por muy adversa sea la vida, siempre hay que plantarle cara blandiendo una sonrisa, ya que es la única manera de saber disfrutarla. Le gusta lo que ella misma denomina como “vida loca” (aunque, si queréis saber qué es exactamente, preguntádselo a ella), pero afirma que es totalmente responsable y que tiene claro en todo momento y lugar lo que quiere y cómo va a enfocar su vida. Una chica con las cosas claras, vamos. A nivel de gustos, le encanta la canción Don’t feel like dancin’ del grupo Scissors Sisters, ya que afirma que es alegre y motivadora. ¿Habéis visto que en la foto le falta un dedo? Y ahora que lo pienso, ¿cómo ha puesto el meñique así? Bueno da igual. Ya para acabar, su virtud máxima es, según ella, saber escuchar y aconsejar a aquellos que lo necesitan, para que sepan así que ella siempre estará ahí si la necesitan.

Vanessa Goya

Esta es la segunda maquilladora. Se llama Vanesa y tiene diecisiete años de edad. Nació en Ecuador, aunque vive en España desde hace seis años. Afirma que es tímida al principio. Le gusta la gente diferente, esa que rompe los esquemas. La verdad, creo que disfrutaría si se paseara un día por mi instituto. Afirma tener antepasados chinos, y dice que por eso le encanta la cultura asiática. Sin embargo, está enamorada de Corea del Sur. Cosa curiosa, tener antepasados chinos y enamorarte de Corea. ¿Hará Taekwondo? Ese amor por el país de Han le ha llevado a encontrar su estilo de música favorito: el K-pop, que es algo así como el pop hecho en Corea. Aun así escucha rock y pop, y cosas que no son ni rock ni pop de otras localidades. Como ejemplos Christina Aguilera y Black Eyed Peas. Afirma que le encanta leer, y que siente preferencia por los thriller. ¿Habrá thrillers sudcoreanos? Supongo que sí.

Susana Martínez

Y aquí tenemos a otra de nuestras maquilladoras. Se llama Susana. Le gustan mucho los deportes y la competitividad. Parece ser que su deporte favorito es el baloncesto, así que es posible que algún actor salga pintado de naranja con finas rayas negras… o no y simplemente yo me voy por las ramas. En cuestión musical, le gusta todo, pero sobretodo lo que tenga una letra larga, ya que siente debilidad por cantar. Vamos, que no la veremos escuchando música clásica. Afirma ser muy charlatana, pero tímida al principio. Dice que es maniática a la hora de elegir la ropa y combinarla, así que no sé como lo hace para llegar puntual. Quizá se levante horas antes de lo debido para poder tener tiempo para discutir con su armario… Sus colores favoritos son el fucsia y el marrón, pero comenta que suelen cambiar según la temporada, así que no os quedéis con esto, pues, quizá, la primavera que viene tengamos que añadir otras líneas a la entrada diciendo “Ahora le gusta el azul”.

Laura Tapia

¡Anda! ¡Otra Laura! Que misteriosa y azarosa casualidad que de entre todos aquellos que se presentaron al castin, dos Lauras entraran en Maquillaje y Caracterización, ¿verdad? Y todas estas casualidades y causalidades me llevan a preguntarme ¿serán amigas ellas dos?, ¿se llevarán bien?, ¿la otra Laura le dejó su dedo amputado para pintarse los labios?, ¿acaso no tenía carmín? Pero mejor dejo de preguntarme esas preguntas sin respuesta y paso a presentarla, que para eso estamos. Afirma ser buena persona y buena amiga. Se define como alocada, alegre, divertida, cabezota y nerviosa, y dice que otros le han dicho que es muy madura. Al parecer su casa es una especie de parque zoológico, un paraíso para cualquier biólogo que se precie, ya que afirma tener dos perros, una tortuga y una coneja, y tuvo dos hámsters, un ave, y una langosta (sin embargo no dice si era la langosta crustáceo o la langosta ortóptero). Huelga decir que le gustan los animales. En su defensa diré que yo tengo un par de colonias de hormigas. Le encanta todo tipo de música, en especial la que ponen en los 40 Principales. Dice que sus películas preferidas son las de terror, lo cual explica por qué cogió el dedo amputado de la otra Laura para maquillarse. Afirma que quiere trabajar de educadora infantil. ¿Llenará también las clases de animales, sin contar a los críos? Como dato final, su mayor deseo es tener hijos (no ahora por supuesto) para cuidarlos y que vivan en su zoo particular.

Rosa García

Y he aquí a la última maquilladora de kdm;). Su nombre es Rosa. Afirma que tiene 15 años, por lo que nació allá por el 1996, un año después de que sacaran Toy Story. Se considera buena persona y dice que siempre quiere sacar una sonrisa a alguien, cosa que nos creemos al ver esta imagen que tanta gracia le hará a Carlos (si no sabéis de que va, mirad la presentación del apartado de Guion). Le encanta el baloncesto, como a Susana, así que quizá sean dos los actores que salgan pintados de naranja con finas rayas negras. También le gustan mucho los animales. ¿Tendrá ella su propio zoo? ¿Será el mismo que el de Laura T.? ¿Habrá usado también el dedo amputado de Laura A. para maquillarse?

Y, después de toda esta presentación, solo queda decir que, con esta clase de maquilladoras, lo más seguro es que la producción saldrá adelante de la mejor de las maneras. Sin embargo, antes de que piquéis a la X, y cerréis la ventana, mirad este video, que tan a cuento viene con Maquillaje y Caracterización:

http://www.youtube.com/watch?v=3iCMhFdNbhY

NOTA: Sé que la cita del principio no tiene nada que ver, pero es que me apetecía ponerla. Llamadme rebelde, si queréis.

El ritmo y la melodía de kdm;)

Per Robert Casajuana

La música es una mujer. La naturaleza de la mujer es el amor, pero este amor es receptivo y se entrega incondicionalmente en la percepción. Richard Wagner.

És l’hora de presentar un altre grup imprescindible, un grup que no ens deixarà indiferents, perquè sense ell no hi hauria sentiment, sense ell no hi hauria vida, sense ell no hi hauria res de res… En conclusió: l’equip de BSO. A càrrec del Maestro Javier Paz, compositor d’envejables dots, aquest equip promet sorprendre’ns creant totes les atmosferes musicals de la sèrie.

Elena Marín

Aquesta noia de tan sols 16 anys nascuda a Barcelona és musical en tots els sentits de la paraula. Confessa que tots els estils de música li desperten entusiasme, tot i que, si ha d’escollir, destaca el pop-rock,  el rock “d’abans”, i fins i tot el flamenco, sense oblidar, evidentment, les entendridores bandes sonores de pel·lícules i musicals.

Aquests són alguns exemples de grups que li agraden: Siempre así, Dires Straits, Kings of Leon, The Strokes, Christina Aguilera, The Beatles, Joy Division, The Kooks, 30 Seconds to Mars…

Aficionada a cantar, ballar, actuar, i tocar la guitarra, l’Elena explica que li agrada ser integrant de banda sonora perquè troba que és molt interessant, un dels móns que més desconeix de l’àmbit del cinema o televisió i pensa que tenir la capacitat de composar una bona banda sonora és tot un mèrit.

També, afegeix, la raó és que l’entusiasma cantar i poder composar, extreure peces musicals dels instruments i que concordin i acompanyin l’escena. I acaba la resposta amb una frase corprenedora: M’apassiona la música, puc dir que una gran part de mi és música, si no existís la música jo perdria el rumb…

Una de les seves pel·lícules preferides és Moulin Rouge, moltes de l’Audrey Hepburn, West Side Story, Grease, Amelie

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Brn_KbvYDWY

Arnau Dalmau

Nacut i resident a la ciutat de Barcelona, aquest jove de 16 anys és un gran amant de grups com Avenged Sevenfold, Muse, Lynyrd Skynyrd, Killswitch Engage, The Unguided, i molts més, tal com diu, tants que no acabaria mai.

Aficions? Tocar la guitarra amb el seu grup i composar música.

Prefereix les sèries que les pel·lícules, una de les seves preferides és How I meet your mother.

Quan li demano que esculli una cançó, es decideix pel clàssic Sweet Home Alabama de Lynyrd Skynyrd.

I us deixem, com a apunt final, la banda sonora de la sèrie The Pacific.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=38Wom-ozaSI

Marc Viñas

Aquest noi és tan sorprenent que fins i tot sap aparèixer per duplicat. Tot i que ja havia estat presentat a l’equip d’imatge, ara toca presentar-lo un cop més. Té 16 anys, nascut a Barcelona, ara viu a Santa Coloma de Gramenet.

Li agrada el rock català, el blues, el jazz, el pop i la música dels anys 80. Diu que vol col·laborar amb l’equip de BSO perquè així pot compondre música i interpretar. Una pel·lícula per escollir, Tu la letra y yo la música. Un actor que l’hagi marcat, Hugh Grant. Una cançó inoblidable: She moves in her own way de The Kooks.

Sara González Miguel

I aquí la tenim, una noia de 16 anys que viu al Clot, a prop de Sant Martí, barri barceloní.

Diu que li agrada tot tipus de música (ben fet, Sara!), tot i que confessa que prefereix abans escoltar estils com pop, rock o jazz més que no pas el reggaeton.

Li encanta tocar la viola, i només amb això ja és com d’un altre planeta, perquè, tal com diu: quan toco la viola em sento en un altre món. Amant de la lectura i del cinema amb crispetes i butaques, li agrada anar de compres i estar amb els amics. També pot ser molt esportiva quan s’ho proposa, sobretot amb esports com el bàsquet o la natació.

Afirma amb seguretat que li agrada ser integrant de banda sonora perquè creu que la música també és una manera d’expressar-te, de sentir o fer sentir, una forma alternativa de comunicació (Quin nivell!).

Fins i tot diu, modestament, que està al Conservatori de Badalona. A més, afegeix, porta tocant la viola des de fa més de 7 anys.

La seva, o millor dit les seves pel·lícules preferides són Piratas del Caribe i Austràlia.

Com a cançó preferida, es queda amb En cambio no, de Laura Pausini.

I amb el cap ben alt, rememorem la famosa pel·lícula Memòries d’Àfrica.

Andrea Beardo

L’Andrea, de només 15 anys, bat rècords. Ja domina el saxòfon com qui sap llegir i escriure, i fins i tot toca la guitarra i l’harmònica pel seu compte.

Si ha de escollir un estil de música, es queda amb el jazz i el blues. I si ha d’escollir una cançó, amb How to love de Lil Wayne.

I per si això fos poc, també confessa la seva afició pel dibuix i les manualitats.

Diu que se sent bé com a integrant de BSO perquè creu que aprèn molt, sobretot a crear música de manera autodidacta.

No pot escollir cap pel·lícula com a preferida, però confessa que sent predilecció pel gènere d’acció, i amb aquestes darreres paraules escoltem la banda sonora d’una pel·lícula de ritme vertiginós que segur que us sonarà de seguida.

Yasmina El Khalifi

Nascuda a Barcelona i resident de zona franca, Yasmina és una noia polifacètica amant del hip hop i el reggaeton que es deixa dur per Beyoncé, Rihanna, Adele, Wiz Khalifa, Ñengo Flow, Daddy Yankee, Jowel y Randy, Charanga Habanera i Don Omar.

Confessa que li agrada molt ballar, dibuixar, fer teatre, xatejar pel Facebook, i sobretot cantar.

El seu interès per l’equip de BSO sorgeix de l’amor que sent per la música i de la manera com gaudeix descobrint nous estils, grups i lletres musicals.

Sense saber quina pel·lícula escollir, finalment esmenta La vida es bella i Cigne negre.

Per ella, els millors actors són Morgan Freeman, Angelina Jolie, Jackie Chan, Sandra Bullock i Robin Williams.

Entre les seves cançons preferides destaquen 5 O’Clock de Wiz Khalifa, We found love de Rihanna, Vencer el amor d’India Martinez, i Love on top de Beyoncé.

Berta Ramírez

Té tan sols 15 anys, i ve de Sant Adrià del Besòs.

Ídol de grups com Strombers, Ska-P, Dekrèpits, La Fuga, Platero y Tú, les seves aficions són escoltar i fer música (més musical no pot ser, la Berta!), a més de tocar el violoncel, la guitarra i el cajón flamenco, aquests dos darrers pel seu propi compte.

Quan li pregunto per què s’ha unit al grup de BSO em respon que vol aprendre més d’aquest fantàstic món immens que és la música, i diu que s’han d’aprofitar totes les oportunitats, i que aquest és un projecte molt interessant.

Una pel·lícula que destaca és El niño con el pijama a rayas, i quan li demano que esculli una cançó, no pot fer-ho i es justifica dient que n’hi agraden moltes.

Berta Roselló Soler

Aquí tenim la segona Berta de l’equip de BSO. És una noia de 18 anys barcelonina que aprecia sobretot els musicals no comercials, com ara Ruddigore, Wicked, Spring Awakening, The Last 5 Years, Les Miserables, Cats, Chicago, Cabaret i gairebé tots els de Disney.

Com a grups de música destaca The Beatles i Queen, sense oblidar la música clàssica, sobretot l’orquestral, i a estones l’òpera, tot i que la troba una mica estrident.

És polifacètica, li agrada cuinar, nedar, tocar l’arpa, veure pel·lícules antigues, viatjar arreu del món, fer teatre textual i també musical, i finalment mirar sèries humorístiques com ara The Big Bang Theory, Glee, How I meet your mother, o La que se avecina.

Enamoradissa de Johnny Depp i d’Helena Boham Carter, quant a cançons diu que li resulta molt difícil escollir-ne una de sola, ja que cadascuna d’elles li aporta quelcom diferent i imprescindible segons l’estat d’ànim que tingui.

Hi ha moltes bandes sonores que l’entusiasmen, com ara la de The Piano, Amélie, Ratatouille, Tubular Bells de L’Exorcista o alguna de la saga Crepúsculo. Ah!, i com a curiositat la compositora Julie Atherton.

I acabem amb la banda sonora de The Corpse Bridge, on destaca un magnífic Tim Burton.

Samuel Mendiola

Aquest noi barceloní de 16 anys és únic en molts sentits. S’identifica amb grups musicals com Guns N’Roses, Extremoduro, Led Zeppelin i Queen i aquesta afició per la música és totalment incondicional!

Confessa que sempre ha intentat tocar tants intruments com pot i que li agrada ser integrant de BSO perquè vol aprendre moltes coses sobre la música i compartir idees amb altra gent de la seva edat.

Un dels seus actors preferits és Morgan Freeman, i la seva cançó predilecta Dream On d’Aerosmith (Versió de DIO I Yngwie Malsteen).

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=dmxVYzKvF98

Sofia Martín

Aquesta noia de 16 anys, nascuda a Barcelona i resident de Sant Andreu, és una amant del pop, el rap, el jazz, però odia el reggaeton.

Les seves aficions són tocar el piano, sortir amb els amics i cantar.

Diu que li agrada participar a BSO perquè considera que professionalment és una gran oportunitat per aprendre moltes més coses de les que ja sap en l’àmbit musical.

Afirma que li encanta la música des de petita i ensenyar les seves qualitats artístiques.

Confessa també que quan puja a un escenari se sent com si pogués acariciar el cel, perd la por, oblida els nervis de potser ho faig malament i la cago…, i es deixa dur per l’eufòria i l’adrenalina de sempre, de saber que la gent la mira i per un moment és el que vol ser.

És aleshores quan vola, respira i sent olor a felicitat a un buit que s’omple. Aquest és el seu preuat moment.

La Sofia explica que entrant en aquest càsting ha aconseguit adonar-se de moltes coses. Ha aconseguit entendre que pot tirar endavant en allò que sent, que ha de seguir lluitant per poder arribar fins allà on vol, però també i més important, que abans ha de créixer i conèixer més en aquest món complicat i competitiu.

No té pel·lícula preferida però creu que una de les millors pelis que ha vist fins el moment és Las Horas dirigida per Stephen Daldry i protagonitzada per Meryl Streep. La Sofia comenta que és una pel·lícula diferent, que xoca amb la realitat, i que ens explica la vida de tres dones en tres èpoques diferents. Segons les seves paraules, sens dubte és una pel·lícula que s’ha de veure!

I així acabem, alçant als ulls cap a un futur proper, on veiem un somni fet realitat: un escenari omplert per la presència de la Sofia, que de sobte comença a entonar una cançó, una melodia que la inspira més que cap altra.

Fins la setmana vinent!

I avui toca… escoltar kdm;)

Per Robert Casajuana

El so pot canalitzar la nostra atenció de forma específica dintre de la imatge, dirigint la lectura dels punts d’interès: ens indica el que hem de mirar i sentir.

L’equip de So, dirigit per Àlvar Pauner, està compost per tres perspicaços integrants que tenen una important missió per acomplir: la de tractar el so en un projecte audiovisual durant les seves diferents etapes.

Caldrà explicar-ho amb més detall, això…

És ben senzill: per a poder realitzar aquesta tasca, se’ls ensenyarà a tenir un pla de treball eficaç, a més de conèixer les tècniques de gravació de so directe i la post-producció d’àudio.

Això sí, no us confongueu. És un grup petit, cosa que no significa que no hi hagi moguda i implicació. Tot al contrari: cadascun dels tres components dóna un so diferent a la vida, un so imprescindible per aquest projecte col·lectiu.

Daniel Cano

Aquí el tenim, el noi del somriure constant. Nascut a Barcelona, el Daniel és un jove perspicaç i simpàtic de 15 anys que adora la música house, el cantant Bruno Mars i també David Guetta.

Gran aficionat a la informàtica, admet que es diverteix d’allò més reparant maquinàries electròniques i també confessa la curiositat i el viu interès que sent per conèixer més a fons el camp del so.

A nivell d’estudis, cal dir que està cursant el Batxillerat científic a l’institut C.E. Monlau.

En un futur, es veu a si mateix treballant en el món de la informàtica, i dóna gran valor al projecte definint-lo com una experiència que l’ajudarà a saber si realment vol dedicar-se a això.

També ens parla dels seus defectes, la seva curiositat i timidesa i l’afició que té per la pel·lícula d’acció Kill Bill de Quentin Tarantino.

I l’acomiadem de la millor manera possible: amb el so d’un avió, fort i sonor com ho és ell mateix. Un noi que posseeix molta voluntat, i per això estem segurs que arribarà a realitzar grans coses si s’ho proposa.

Cristian Gutiérrez

La inquietud, aquesta és la paraula que el defineix. Aquest jove barceloní de 17 anys, assistent tècnic de so catalanista i culé, no es rendeix fàcilment quan vol aconseguir una cosa, i així queda palesa la seva gran força de voluntat.

S’ha unit al projecte per aportar una mica d’allò que se li dóna tan bé: donar música a la vida, a més, confessa el seu interès pel so de kdm;) dient que vol saber què hi ha darrere el públic.

Els seus referents humorístics són la sèrie The Simpsons, i la pel·lícula La vida de Brian, a més de la cançó Always look on the bright side of life, també procedent dels mestres Monty Python.

Únic en molts aspectes, xerraire i divertit, li donem com a homenatge una càlida i innocent rialla.

Marc Carmona

L’esforç. Això és el que defineix en Marc, el darrer membre del grup. És un jove carismàtic que no malgasta la saliva però té sempre moltes idees en ment: es veu clarament que vol dedicar-se al món audiovisual i que amb esforç aconseguirà arribar tan lluny com es proposi.

Va néixer a Barcelona, i confessa que li agrada preferentment la música dels anys 80 (Boney M, Pet Shop Boys, Dead or Alive…). La seva cançó preferida és Woke Up This Morning d’Alabama 3.

És un gran aficionat de gravar, sigui el que sigui, a més d’editar el so, i és per això que s’ha unit a l’equip. Un dels seus referents televisius és la serie Los Soprano i observa amb delit pel·lícules de gàngsters com CasinoDonnie Brasco i Uno de los Nuestros.

Mirant més enllà, en un futur, li agradaria ser director de cine i/o productor de televisió.

I amb aquests somnis que esperem que es compliran, ens acomiadem del grup de so i ens endinsem a la banda sonora amb les notes melòdiques de la cançó Falling Slowly, procedent del musical Once, un drama romàntic que quan el mires, et deixa amb ganes d’abraçar algú.

Pots visitar el canal de Marc en YouTube

 

La Mirada de kdm;)

Per Carlos Hidalgo

“La fotografía es verdad. Y el cine es una verdad 24 veces por segundo.” Jean Luc Goddard

Aquesta setmana, us presentem els ulls de kdm;) que, capitanejats per Javier Rueda, ens faran sentir els personatges com si els tinguéssim a tocar.

El grup es heterogeni i polifacètic. En conèixer aquests nois i noies ens hem adonat que desprenen creativitat, capacitat i bon rotllo.

Laia Gazpio

Començem amb la membre de l’equip més pintoresca. Afirma ser del planeta Vegeta (concretament de la banda que queda al costat de Cerdanyola del Vallès). Aquesta petita i encuriosida bateria de 19 anys ens recorda a les punkies de veritat de les que ja gairebé no en queden. Ha aprés molt del seu pare, un punk que ve d’una altra època i ha marcat la seva manera de ser per sempre.

Sabem que arribarà lluny, tan lluny com la vista li permeti. I amb la vista posada a l’horitzó mentre sona “Longview” dels Green Day continuem amb la resta de membres.

Marc Arroyo

Aquest jove de Sant Martí de Provençals no serà ni el primer ni l’últim futur director de cine de kdm;), però de ben segur que és el que sap millor com trobar la inspiració. En el petit punt predilecte del món entre el mar i la muntanya és capaç de crear històries que algun dia donarà a conèixer a tothom.

Admira a artistes com el Mag Lari o el polifacètic Joan Pera i a joves artistes de la ciutat que en pocs anys seran estrelles, com l’Andrea Motis de Sant Andreu.

Amb la cançó “La Gent Normal” del seu admirat grup Manel li diem adéu a un nano fora de ‘lo normal’, evidentment, en el millor sentit de l’expressió.

Marc Viñas

Anem amb el segon Marc de l’equip, igualment molt jove i provinent de Santa Coloma de Gramanet. Tot un enamorat del trial bike (l’hem vist en unes fotos espectaculars), admira molt al campió del món de trial Cesar Cañas.

En un futur vol fundar la seva pròpia productora i, amb l’esperit de superació que demostra, estem ben segurs que ho aconseguirà.

Per acabar ens ha recomanat un pianista coreà que ens ha deixat bocabadats. Música digna de les millors histories d’amor… Per cert, hem dit ja que també forma part de l’equip de banda sonora?

Curiosament, un vídeo que fa referència al món de la imatge, voleu saber com són les histories d’amor a l’altra banda del planeta? Mireu el curt que ens porta de la mà de Yiruma.

Carla González

La Carla aporta el punt freak necessari a tots els grups. Amb un gran sentit de l’humor, arriba des de Ciutat Meridiana, es declara fan de Fangoria i de series com Friends o The Big Bang Theory, la primera considerada com la millor sèrie de la historia i la segona tota una referència per l’estil que volem posar de manifest a kdm;).

Com ja us he dit, el Marc no seria l’última promesa de la direcció que trobem, en un futur es veu treballant al món del cine com el seu admirat Pedro Almodóvar.

Tant la Carla com la seva idolatrada Fangoria diuen de si mateixes que són com són i ningú les podrà fer canviar… què us recorda?

Frank Jiménez

Per últim, però evidentment no menys important tenim en Frank, de 18 anys que ve de La Prosperitat, a Nou Barris. Amant de mites de la musica moderna com Dylan o AC/DC també se sent atret per aspectes més clàssics de l’art com Chopin o pintors com Rembrandt o Jacques-Louis David.

Es inevitable quan parlem d’imatge i de Chopin pensar en la pel·lícula guanyadora de 3 Oscars, en la que Adrien Brody ens interpreta la “Ballade nº1 In G Minor”

Caram! quin nivell, de ben segur que aporta una visió ben diferent a aquest grup tan divers.

Ah! I no ens oblidem d’en Jofre. Un personatge del Grup Motor que encara no s’ha pogut incorporar a l’equip, però del qual ja en sentireu parlar quan s’hi uneixi al 100%.

Per anar acabant només remarcar la importància de l’equip d’imatge en una producció com aquesta. El seu treball ens distingirà de ser un conjunt de vídeos cutres per passar a ser una serie de QUALITAT.

“Es imposible hacer una buena película sin una cámara que sea como un ojo en el corazón de un poeta.” Orson Welles

Fins la setmana vinent!

I comença a córrer la tinta

Per Marta Cabot

Ahir ens vam reunir per primera vegada els caps pensants, les ments maquinadores, els benvolguts asos (que no ases) de la ploma de kdm;). I ens atrevim a dir això perquè després de molt xerrar va quedar palès que portem la sang artística a les venes.

Una de les tasques principals que se’ns va assignar és la redacció setmana a setmana d’aquest blog, on hi podreu anar llegint informació sobre els diferents equips de la websèrie. Com que nosaltres serem els manipuladors de titelles no visibles d’aquest projecte, hem decidit fer aquest primer post presentant-nos a nosaltres mateixos. Let’s go!

 

Yeshua Chavarria

Bebiendo de referentes como ‘The Big Bang Theory’, es un crack de la ironía y el sarcasmo, sobretodo en los diálogos que crea espontáneamente en voz alta cuando piensa en los actores. Gran amante de la ciencia ficción que odia los gusanos, su cerebro parece provenir del futuro. Su lema es: ‘Pórtate de tal manera que puedas entrar en todos los cielos posibles’. En definitiva, un chico del siglo XXV. Como mínimo.

 

Robert Casajuana

‘El mundo es de papel y con papel se compra’. Entre alguns que ens vam quedar en plan ‘Eeeinc???’ i d’altres que li fèiem reverències per la màgia de les seves paraules, en Robert ens va deixar a tots bocabadats amb aquesta frase pròpia de Pablo Neruda (tot i que va confessar que prové de la banda ‘Fito y Fitipaldis’). Aquest noi és el nostre Pompeu Fabra pel seu domini del vocabulari català més il·lustrat, amant de Charles Chaplin i la fantasia. Això sí, odia les aranyes. Polifacètic, oi?

 

Jordi Prieto

A en Jordi li encanta la música, pero no precisamente la de Justin Bieber (bueno, acabó admitiendo que el chaval le cae bien por haber triunfado en Youtube…). És impuntual de mena; o arriba tard o mitja hora abans, com en el cas de l’altre dia. Amb experiència prèvia en el guió d’una sèrie web, el seu lema és: ‘Ante todo, sé gracioso’. Será, doncs, l’autor del toc ‘salao’ de la serie. Su referente: JD de ‘Scrubs’.

 

Carlos Hidalgo

Un todo terreno con pinta de buen chico que se esconde tras el lema ‘Nunca digas nunca’. Dice que su referente son los Monty Python, aunque es un ‘seriesyonkis’ andante que conoce todas las series vistas y por ver. Bueno, lo pillamos con ‘Malviviendo’… Le gusta la batería y no le gustan NADA los payasos.

 

Alberto De Ros

Aunque nos gustaba más con el pelo un poco más largo, tenemos que admitir que Alberto es nuestro segundo poeta: ‘La vida es un sueño’, nos dijo y todos a aplaudir. Pero ojo, su máximo referente es Tarantino. Actores, rezad por si acaso, a ver qué os escribe… Le gusta la guitarra, pero no le gusta bailar. Aunque nosotros… LO QUEREMOS VER MENEANDO EL ESQUELETO!

 

Dídac Dorca

En Dídac és molt inquiet. Xerra pels descosits, tant que més d’una vegada li han dit que és com una cotorra! Li agrada tot allò provinent de la cultura japonesa (mangas, animes, jocs, música… tot i que diu que si em veieu pel carrer no em demaneu que us la canti o cauran tempestes). També li encanta la ciència ficció, sobretot, ‘Doctor Who’, o endinsar-se en llibres del gènere fantàstic i d’aventures. Ahhh!!! I no li agraden gens les abelles o cap insecte que piqui!

I això és tot per avui. Salutti!